Traducido al catalán

Con deditatoria especial pa la mi familia emigrante'n Cataluña. Y, por lo bajino, p'argunos catalanes qu'entoavía que no tién entendeeras del sufrimiento del desarraigo.

EXTREMADURA
La cara oculta de la Terra

(Al meu oncle Teodomiro,
i a la meva tieta Mercedes,
i a la Merce, i al Jesús Mari,
i a la Inma, i a la Dulce,
i al Valen, i al Teo,
i a la Fati, i a la Pili)

Escampats arreu del món
enlairant ben la senyera,
orgullosos com ningú
de ser nats a aquesta terra,
així són els extremenys
que a la sang de ses venes
porten el fang argilós
que moldejà sa naixença.

Quan l’estiu crema l’esquena
amb un sol sense consciència
que rosteix el bon pagès
y torra a fons les deveses;
quan el raïm es tenyeix
del color que dóna sa sembra
i els llebrers s’han estirat
a l’ombra de les figueres;
dins del foc de mitja tarda,
ronronejant la migdiada,
ni els llargandaixos surten
embadalits sota les pedres,
les vespes i les mosques
tot fent voltes es maregen,
i al fang d’un petit toll
els porquets es rebreguen
i als vímets dels bassals
ni les granotes cantussegen.

Només s’escolta el xiulet
de trens que fan la tornada
i el rugit greu dels motors
d’acolorides viatgeres
ben farcides d’extremenys
que van marxar amb la pena
d’abandonar ses arrels
a aquest costat de la Terra.

Els farcells que van portar
amb les seves pertinences
i les capses de cartró
relligades amb fil de trena,
Tot ho han canviat per maletes
i bosses de pell de feres
amb noms estranys, molt estranys,
que diuen que són a la selva.

Porten estalviant tot l’any
els duros i les pessetes
per a estrènyer entre els seus braços
a la mare, y a l’avieta,
al pare, avi i germans,
nebots i parentela;
i al Xisco, el de la tasca,
que ha decorat la taverna
perquè tot el poble s’apropi
a beure vi a la fireta.

¡La fira de l’Emigrant!
¡Abraçades i revetlla!

¡Quina joia quan baixen
del tren o de la viatgera
amb la mirada perduda
en el temps i en la terra!

Els seus ulls són manantials
de llagrimes juganeres
lluentes com fanalets
sota la llum extremenya.

JAVIER FEIJÓO
Poema, traducido al catalán, del libro:
“¡Asina! Sentimientos en castúo”

Enlace al poema escrito en "castúo":
Extremadura. La cara oculta de la Tierra.
.